Construït per Miquel Utrillo entre 1913 i 1918 per a hostatjar la
important col·lecció d’art de l’industrial i col·leccionista nordamericà
Charles Deering, que hi sojornà fins 1921, és l’edifici més
significatiu dels inicis del Noucentisme a Sitges. El 1935 va ser llogat
per la Generalitat com a ampliació dels fons del Museu del Cau Ferrat i
des de llavors ha estat dedicat a activitats artístiques i culturals.
Adquirit per l’Ajuntament de Sitges (1954) configura una unitat
conceptual i artística amb l’edifici del Museu de Maricel i amb la casa
contígua de Can Rocamora, antiga residència d’hivern de Deering. Les
dues grans sales, el Saló d’Or i el saló Blau, la capella, - amb una
part de l’antic Museu de Reproduccions de la Junta de Museus-, el
claustre i les terrasses són àmbits artístics d’una gran bellesa i
singularitat.
