Municipis que comprèn
Avinyonet; Begues; Castelldefels; Gavà; Olesa de Bonesvalls; Olivella; Sant Pere de Ribes;
Sitges; Vilanova i la Geltrú
Des de
1986, modificat el 200. Amb una orografia peculiar que combina el blanc de la pedra calcària
amb espais enclotats de vinya i parets de pedra seca, el Parc del Garraf
ofereix una variada mostra de fauna i flora mediterrànies.
De la flora,
fonamentalment constituïda per grans conjunts de matolls, cal
destacar-ne el margalló (espècie gairebé autòctona i abundant a la
zona), el càrritx (una planta difícil de trobar fora del parc) i
espècies d'origen africà. També hi trobem arbustos menys exòtics, com el
llentiscle o el garric. Com més ens endinsem al parc, els matolls deixen pas a les arbredes. I d'aquestes en sobresurten, per quantitat i vistositat, els alzinars i les pinedes de pi blanc.
Pel que fa a la fauna, cal dir que les condicions climatològiques del massís del Garraf, on és el parc, actuen com un rigorós mecanisme de selecció. No hi ha gaires espècies que hagin aconseguit fer seu aquest espai, però precisament per la seva privilegiada condició es poden qualificar de molt valuoses.
Hi podem trobar aus com la merla i altres de menys conegudes com el còlit, l'hortolà o la cogullada. Fins i tot l'àliga o el falcó troben en l'escarpada silueta del massís un indret idoni per desplegar les habilitats depredadores.
També hi trobem espècies que, com en el cas de la fauna, han adaptat el seu origen africà a les condicions de la zona: serps de ferradura, escurçons o salamandres. La peculiaritat geològica del parc també ha propiciat l'existència d'espècies habituades als entorns cavernosos, com el ratpenat de ferradura gran.
Amb les rutes, que tenen diferents nivells de dificultat, es poden conèixer amb detall els racons del parc. La del Fondo de Vallgrassa permet gaudir de molt bones vistes del massís i entorns, i la de les Masies del Garraf recorre les masies que hi ha repartides pel territori.
També hi ha un itinerari sensorial per a invidents, on es potencia el contacte amb el parc treballant els estímuls que ofereixen sentits com l'oïda o l'olfacte.
Per garantir la divulgació del patrimoni natural, el parc també disposa de centres de documentació de la flora i la fauna, així com de la seva peculiaritat geogràfica. Són el Centre d'Història de la Ciutat, de Gavà, i la Biblioteca Joan Oliva i Milà, de Vilanova i la Geltrú.
