Existeixen referències històriques del 1300 que descriuen
l'existència al Garraf de vinyes de malvasia i del vi de malvasia com
una continuació de la malvasia grega o de Candia. El nom prové de la
forma llatina de la ciutat de Monemvasia (malvasia), a la costa del mar
Egeu, al sud de Grècia, des d'on sembla que va ser importada.
El vi malvasia de Sitges s'elabora
només a partir de la varietat de raïm malvasia, la qual només es conrea
en els camps d'aquesta localitat. El particular bouquet d'aquest
vi respon a, no només la varietat, sinó també a la verema tardana,
l'elevat grau i acidesa, i la proximitat al mar. S'elabora la malvasia
seca, feta de la fermentació normal del most, i la malvasia doça, més
coneguda i feta com una mistela, afegint alcohol al most abans de la
fermentació. S'acostuma a consumir fresca o a temperatura ambient, per
postres o per berenar, acompanyant unes postres. També s'empra en
l'elavoració d'alguns plats cuinats.
Al principi del segle XVIII, els ceps de malvasia
ocupaven una quarta part de la terra que es cultivava al terme
municipal. Durant aquella centúria i la següent, la malvasia s’exportà
arreu d’Europa i també a les colònies d’Ultramar, convertint-se així en
un dels vins catalans més apreciats fora de les nostres fronteres.L’arribada de la fil·loxera i l’aparició del xampany, el darrer quart del segle XIX, marcaren l’inici de la decadència de la malvasia.
Conscient que la malvasia acabaria desapareixent del tot, poc abans de morir, el diplomàtic sitgetà Manuel Llopis i de Casades (1885-1935) va voler evitar-ho llegant a l’Hospital de Sant Joan Baptista una vinya situada a Aiguadolç i també el negoci familiar d’elaboració de malvasia.
És, doncs, gràcies a aquest llegat que avui dia Sitges, a través de la Fundació Hospital Sant Joan Baptista, continua gaudint d’aquest producte, el qual, ara per ara, és el més genuí que podem oferir als nostres visitants.
Que es fa amb la Malvasia?
Malvasia Dolça. Vi licorós de malvasia de Sitges, envellit en bóta de castanyer. De color ocre, amb tons ataronjats i torrats suaus. Complex en aromes, amb notes de fruits secs torrats,
herbes aromàtiques mediterrànies i fruites madures. Pas de boca molt llaminer, però alhora fresc i àcid.
Malvasia de Sitges. Vi Sec. 100% Malvasia de Sitges. Fermentat i envellit en bóta de castanyer. De color ocre, amb tons ataronjats i torrats suaus. Complex en aromes, molt marcats
d’herbes aromàtiques mediterrànies, notes de prunes, figues i fruits secs torrats. Pas de boca sec, però alhora suau, agradable i sedós. Mineral, fresc i àcid al paladar.
Moscatell. Vi licorós de moscatell, envellit en bóta de castanyer. De
color ocre, amb un to torrat mitjà. Aromes molt característics de la
varietat, amb notes de fruits secs torratsi fruites madures. Pas de boca molt llaminer i voluminós.
Blanc Subur. Vi blanc sec. 100% malvasia de Sitges. De color daurat pàl·lid i quadre aromàtic molt ampli, amb notes de fruites i de flors mediterrànies. Agradable i voluminós en boca,
on l’acidesa el fa fresc i amable.
