DESCOBRIM EL GARRAF I SITGES
deixa't encantar pel Mediterrani a la Primavera!
Ens queden 6 places per aquest viatge! Si coneixes algú que li interessi un cap de setmana de senderisme, cultura i bona cuina... avisa'l!
dilluns, 4 d’abril del 2016
Algunes recomenacions per sopar a Sitges
(eviteu els restaurants per guiris!!!)
Per mi, el millor per un sopar amb la parella o amb uns bons amics... és LA SALSETA (clica'm per més info i reserves) És un restaurant Slow Food... vol dir que tots els seus productes son de proximitat i molts d'ells de producció ecològica. I tenen una bona carta de vins. (És on van els Sitgetans de tota la vida ...No hi trobareu masses turistes!!)
Pels que sigueu exclusius... us proposo LA NANSA (clica'm per més info i reserves) Es pot assaborir un dels millors plats de la comarca...
Per tapes... les tabernes vasques son de bon fer... GURIA TABERNA , o bé el PIC NIC, al Passeig.
Per un clàssic de tota la vida... SITGES BON ESTAR
I si voleu cuina de fussió... (diuen que és una passada -jo no hi he estat encara- us recomanem SATTHAI LOUNGE
Considerat per molts com un dels millors restaurants de Sitges... LA FRAGATA
Bé... si trieu alguna d'aquestes propostes, ja em direu si us ha agradat...
dimarts, 29 de març del 2016
Guia de Viatge.
Dissabte 9 d'abril.
Matí
dissabte.
Caminada guiada al parc Natural del Garraf per descobrir els seus
paisatges, la flora i la fauna. Dinar de pic-nic (cal
portar-se'l)
Hi haurà una activitat alternativa més suau pels que no facin la caminada.
Hi haurà una activitat alternativa més suau pels que no facin la caminada.
Tarda.
Visita guiada de Geltrú i Vilanova.
Allotjament
a l'Hotel Subur Marítim al Passeig Marítim de Sitges.
Sopar lliure per Sitges. Us donarem algunes adreces pel bon gourmand i de tots preus...
Nit de Ballaruca al Carrer del Pecat ...!!! Pel que no vulgui anar a dormir d'ora.
Diumenge 10 d'abril
Esmorzar
bufet.
Passejada guiada pel Sitges Invisible (als ulls dels turistes) -on descobrirem el nucli antic, les seves cases d'americanos, edificis modernistes... i
descoberta dels Museus del Cau Ferrat i el Palau Mar i Cel, recentment
restaurats. Visita guiada i entrades incloses al preu de la sortida. No us deixeu la càmara de fotos!
Dinar Mariner al Restaurant Cau del Vinyet. 30 €. (és opcional, si voleu venir i no us heu apuntat, digueu-nos-ho)
Pica-pica
en medio de la mesa
Zurito de Ensalada Xató
Boquerones al
parmesano
Jamón Ibérico con
Pan con Tomate
Croquetitas Caseras
Calamarcitos con
pimientos del padrón
-
-
Espuma de crema
catalana con arroz verde, limón y albahaca
-
Cafés e Infusiones
Bodega
Vino Blanco y tinto
de la casa D.O Penedès, cervezas, refrescos y aguas minerales
Tarda: Visita al poble de Garraf i al llegat de Gaudí
de la Vila.
Retorn a casa.
Garraf-La Pleta-Garraf: la caminada del dissabte al matí.
Us
proposem una caminada no gaire difícil. Anirem des del poble del Garraf fin a la Pleta, on hi es el
Centre d’Informació del Parc del Garraf i tornarem pel mateix
camí.
Tot i no ser gaire dificil, es tot de pujada a l’anada (6,5km) i baixada a la tornada.
Ens ho pendrem amb calma per poguer gaudir del paissatge i no forçar gaire. Anem i tornem pel mateix lloc.
Distancia 13 km
Desnivell: 450m
Dificultat: Baixa/Mitjana
Lloc de l’activitat: Parc del Garraf
La ruta s'inicia al poble de Garraf, seguint el GR-92 i s’endinsa en el masís del Garraf per un sender molt bonic pel mig del bosc tot vorejant les costes fins que, en un gir a l’esquerra, s’enfila cap a la Pleta, on es el Centre d’informació del Parc Natural del Garraf i on ens aturarem per fer l'Itinerari Botànic i dinar.
I per tornar sols cal desfer el camí que hem fet fins arribar novament a Garraf, on aprofitarem per visitar el poble i el seu Celler.
Important: cal anar ben calçat amb botes de Muntanya. Els camins acostumen a ser pedregossos i amb sabatilles d’esport o bambas els peus poden acabar dolorits o ferits. Es recorda de portar aigua, bastons, gorra o barret, crema solar i, l'esmozar i el dinar (entrepans o carmanyoles). I si voleu portar quelcom per compartir (fruits secs, xocolata, galetes, patates xips, etc.), també.
I parlant del poblet del Garraf:... és un nucli de població del municipi de Sitges que és a l'est del terme a la zona litoral del Massís del Garraf i envoltat pel Parc Natural del Garraf. Hi arriben la carretera C-31 (Les Costes del Garraf) i la RENFE-Estació de Garraf. Garraf és un lloc d'estiueig i té una platja freqüentada, on s'han filmat diversos anuncis de televisió, que forma una petita cala amb pintoresques casetes que contrasta amb el rocallós Massís del Garraf. El port de Garraf és actualment d'ús exclusivament esportiu. Té estació de ferrocarril i una esglesiola, dedicada a santa Maria Estrella del Mar. Hi ha també el celler Güell, edifici de Francesc Berenguer i/o d'Antoni Gaudí (atribució discutida) visible des de la carretera i que forma part d'un restaurant.
El Celler Güell és una edificació modernista al nucli de Garraf, en el municipi de Sitges (comarca del Garraf).
L'any 1871, Eusebi Güell i Bacigalupi adquirí al Patrimoni de l'Estat l'antiga masia del Garraf amb els seus terrenys per fer-hi edificar un pavelló de caça, que no s'arribà a fer. Temps després encarregà un celler amb habitatge annex.
És un conjunt d'edificacions -celler, residència i capella- en estil gaudinià. D'autoria i datació discutida, alguns historiadors l'atribueixen a Francesc Berenguer i Mestres, que l'hauria bastit en la darrera dècada del 1800, i altres autors, com l'expert gaudinià Joan Bassegoda i Nonell, en fan co-autor el mateix Gaudí.
En destaquen els arcs parabòlics, l'ús del ferro forjat i l'obra vista, l'asimetria i diverses referències medievalistes. De composició orgànica, mur lateral i teulada es fonen en un únic prisma triangular ajagut sobre una de les cares.
La construcció ha esdevingut modernament un establiment de restauració.
Construït a les costes de Garraf, a la carretera que uneix Barcelona amb Sitges. El 1882 Gaudí havia projectat per a la família Güell, i per ser ubicats en aquests terrenys, un pavelló de caça que no va arribar a construir-se.
Tot i no ser gaire dificil, es tot de pujada a l’anada (6,5km) i baixada a la tornada.
Ens ho pendrem amb calma per poguer gaudir del paissatge i no forçar gaire. Anem i tornem pel mateix lloc.
Distancia 13 km
Desnivell: 450m
Dificultat: Baixa/Mitjana
Lloc de l’activitat: Parc del Garraf
La ruta s'inicia al poble de Garraf, seguint el GR-92 i s’endinsa en el masís del Garraf per un sender molt bonic pel mig del bosc tot vorejant les costes fins que, en un gir a l’esquerra, s’enfila cap a la Pleta, on es el Centre d’informació del Parc Natural del Garraf i on ens aturarem per fer l'Itinerari Botànic i dinar.
I per tornar sols cal desfer el camí que hem fet fins arribar novament a Garraf, on aprofitarem per visitar el poble i el seu Celler.
Important: cal anar ben calçat amb botes de Muntanya. Els camins acostumen a ser pedregossos i amb sabatilles d’esport o bambas els peus poden acabar dolorits o ferits. Es recorda de portar aigua, bastons, gorra o barret, crema solar i, l'esmozar i el dinar (entrepans o carmanyoles). I si voleu portar quelcom per compartir (fruits secs, xocolata, galetes, patates xips, etc.), també.

El Celler Güell és una edificació modernista al nucli de Garraf, en el municipi de Sitges (comarca del Garraf).
L'any 1871, Eusebi Güell i Bacigalupi adquirí al Patrimoni de l'Estat l'antiga masia del Garraf amb els seus terrenys per fer-hi edificar un pavelló de caça, que no s'arribà a fer. Temps després encarregà un celler amb habitatge annex.
És un conjunt d'edificacions -celler, residència i capella- en estil gaudinià. D'autoria i datació discutida, alguns historiadors l'atribueixen a Francesc Berenguer i Mestres, que l'hauria bastit en la darrera dècada del 1800, i altres autors, com l'expert gaudinià Joan Bassegoda i Nonell, en fan co-autor el mateix Gaudí.
En destaquen els arcs parabòlics, l'ús del ferro forjat i l'obra vista, l'asimetria i diverses referències medievalistes. De composició orgànica, mur lateral i teulada es fonen en un únic prisma triangular ajagut sobre una de les cares.
La construcció ha esdevingut modernament un establiment de restauració.
Construït a les costes de Garraf, a la carretera que uneix Barcelona amb Sitges. El 1882 Gaudí havia projectat per a la família Güell, i per ser ubicats en aquests terrenys, un pavelló de caça que no va arribar a construir-se.
Malvasia de Sitges... Dolç i sec encanteri vinícola!
Existeixen referències històriques del 1300 que descriuen
l'existència al Garraf de vinyes de malvasia i del vi de malvasia com
una continuació de la malvasia grega o de Candia. El nom prové de la
forma llatina de la ciutat de Monemvasia (malvasia), a la costa del mar
Egeu, al sud de Grècia, des d'on sembla que va ser importada.
El vi malvasia de Sitges s'elabora
només a partir de la varietat de raïm malvasia, la qual només es conrea
en els camps d'aquesta localitat. El particular bouquet d'aquest
vi respon a, no només la varietat, sinó també a la verema tardana,
l'elevat grau i acidesa, i la proximitat al mar. S'elabora la malvasia
seca, feta de la fermentació normal del most, i la malvasia doça, més
coneguda i feta com una mistela, afegint alcohol al most abans de la
fermentació. S'acostuma a consumir fresca o a temperatura ambient, per
postres o per berenar, acompanyant unes postres. També s'empra en
l'elavoració d'alguns plats cuinats.
Al principi del segle XVIII, els ceps de malvasia
ocupaven una quarta part de la terra que es cultivava al terme
municipal. Durant aquella centúria i la següent, la malvasia s’exportà
arreu d’Europa i també a les colònies d’Ultramar, convertint-se així en
un dels vins catalans més apreciats fora de les nostres fronteres.L’arribada de la fil·loxera i l’aparició del xampany, el darrer quart del segle XIX, marcaren l’inici de la decadència de la malvasia.
Conscient que la malvasia acabaria desapareixent del tot, poc abans de morir, el diplomàtic sitgetà Manuel Llopis i de Casades (1885-1935) va voler evitar-ho llegant a l’Hospital de Sant Joan Baptista una vinya situada a Aiguadolç i també el negoci familiar d’elaboració de malvasia.
És, doncs, gràcies a aquest llegat que avui dia Sitges, a través de la Fundació Hospital Sant Joan Baptista, continua gaudint d’aquest producte, el qual, ara per ara, és el més genuí que podem oferir als nostres visitants.
Que es fa amb la Malvasia?
Malvasia Dolça. Vi licorós de malvasia de Sitges, envellit en bóta de castanyer. De color ocre, amb tons ataronjats i torrats suaus. Complex en aromes, amb notes de fruits secs torrats,
herbes aromàtiques mediterrànies i fruites madures. Pas de boca molt llaminer, però alhora fresc i àcid.
Malvasia de Sitges. Vi Sec. 100% Malvasia de Sitges. Fermentat i envellit en bóta de castanyer. De color ocre, amb tons ataronjats i torrats suaus. Complex en aromes, molt marcats
d’herbes aromàtiques mediterrànies, notes de prunes, figues i fruits secs torrats. Pas de boca sec, però alhora suau, agradable i sedós. Mineral, fresc i àcid al paladar.
i fruites madures. Pas de boca molt llaminer i voluminós.
Blanc Subur. Vi blanc sec. 100% malvasia de Sitges. De color daurat pàl·lid i quadre aromàtic molt ampli, amb notes de fruites i de flors mediterrànies. Agradable i voluminós en boca,
on l’acidesa el fa fresc i amable.
Quadern d'una visita al Sitges Invisible (pels turistes)

Mirant de front l'ajuntament, si comencem la volta pel costat dret, ens trobem primer amb els jardins i estàtua del Doctor Robert, i a continuació ens trobem els edificis de la Rectoria (casa del rector), l'Arxiu Històric Municipal (consultar horaris d'obertura si es vol visitar, té documents històrics i administratius. +34 93 811 76 28) i la biblioteca Santiago Rusiñol, amb un fons bibliogràfic i patrimonial que la caracteritza com una biblioteca especialitzada en els moviments artístics i literaris de finals del s. XIX i principis del s. XX.

Sortint del carrer d'en Bosc, i baixant el carrer de la Davallada, trobem a mà esquerra un petit parc infantil amb gronxadors on els nens poden jugar i passar una estona entretinguts mentre els adults poden prendre un aperitiu en una de les tauletes del Bar La Guineu que dóna als gronxadors (és com un parc interior protegit per la muralla que és la part de darrere del carrer d'en Bosc). Aquest petit parc està al davant de l'edifici "Miramar", on es realitzen exposicions molt interessants organitzades pel Consorci del Patrimoni de Sitges.
Sortint dels gronxadors de la Davallada, proposem agafar el carrer Barcelona (a mà esquerra baixant el carrer Davallada o des del mateix parc, es creua per dins del Bar La Guineu i es surt al carrer Barcelona), que és un carrer amb antigues cases de pescadors, algunes d'elles restaurades i altres noves. Es camina pel carrer Barcelona en sentit oposat al mar i al final del carrer es pren el carrer Àngel Vidal (atenció perquè té la sortida dels cotxes del pàrquing del Retiro). En aquest carrer, al número 10, trobem "El Pati Blau", famós per haver estat inspiració d'una de les obres de teatre de major notorietat de Santiago Rusiñol publicada el 1903 sota el nom de El Pati Blau, de fet a la façana trobem una placa amb rajoles que reprodueix un passatge del llibre "Llibre de Sitges" de Ramon Planas que diu "Fou l’amor a primera vista. Rusiñol, com Roig i Soler i com Mas i Fontdevila, s’havia enamorat de la llum de Sitges. I cosa que encaixava perfectament amb el seu temperament romàntic, amb el fons de tristesa que amagava sota la rialla, s’enamorà també dels nostres patis, del “pati blau”". "Santiago Rusiñol també va pintar aquest pati blau el 1891, actualment aquest quadre es troba al Museu de Montserrat.
Al Cap de la Vila es troba Gassó fotògraf, una casa de fotografia de les més antigues de Sitges i que té reportatges de la vida del poble des de 1955. En les seves vitrines sempre es poden veure els últims reportatges realitzats de moments de la vida de Sitges i dins es poden observar fotografies curioses de fa més de 50 anys.
Allà retornarem a l'esglèsia pel Carrer Major.
En els laterals, en les diferents capelles es poden observar els retaules barrocs de la Verge del Remei, de Sant Elm, Sant Pere, la Immaculada, el Rosari i la Verge dels Dolors.
Sota el cor es troben els sepulcres de Bernat de Fonollar, Galceran de Ribes i Galceran de Pacs.
A l'església es troben diversos altars a banda i banda de la planta. A la banda esquerra mirant l'Altar Major, començant pel que està més prop de l'entrada de l'església trobem seguint per ordre fins l'Altar Major: retaule de les "ànimes del purgatori", altar de Sant Ramon de Penyafort, altar de la Verge del Remei i Sant Josep (1695), altar de Sant Telm, altar de Sant Pere, altar de Sant Francesc de Paula i altar de la Pietat i el Sant Sepulcre. A la part dreta de la planta de l'església mirant cap al altar major, començant per la part més propera a la porta i seguint per ordre fins a arribar l’Altar Major trobem: el Baptisteri (decorat amb pintures de Pere Pruna), el Sant Crist , l'entrada a la Capella de Santíssim (s. XIX amb pintures de Darius Vilàs) i des de la qual es pot accedir a la Capella de l'Ecce Homo (s. XIX), l'Altar de la Puríssima (1694), l'altar de la Verge del Roser, la capella lateral de la Verge de Montserrat (decorada amb pintures de Pere Pruna) i al costat just de l'Altar Major es troba l'accés a la Sagristia.
Destaca l'òrgan situat al costat dret de l'església (mirant al Altar Major), és d'estil Barroc. Està datat de 1690, encara que es va considerar com totalment acabat el 1699. És un òrgan en que als costats de la barana hi ha imatges dels apòstols i als costats de la caixa hi ha unes escultures de 4 àngels músics. A la part més alta de l'òrgan hi ha un fris i una cornisa amb dos àngels sostenint el medalló amb l'escut de Sitges i la imatge de la Immaculada Concepció. L'associació "Amics de l'Orgue de Sitges" s'encarrega de la seva conservació i realitza concerts de tant en tant per a la seva promoció.
Sortint es poden contemplar les vistes des de la plaça del Baluard sobre el Passeig de la Ribera, la Fragata, l'escalinata que baixa des de la Punta fins a la plaça de la Fragata. Veure el canó del Baluard apuntant cap al mar i des d'aquí visitar els museus Cau Ferrat i Maricel que es troben pràcticament al costat.
La comarca del Garraf, entre el Penedés i el Baix Llobregat
El Garraf té una superfície de 185,10km2, dels quals
139,35Km2 són no urbanitzables. La comarca es divideix en sis municipis,
quatre litorals i dos de muntanya. Els municipis que tenen costa són
Cubelles, de 13,5 km2 i 13.995 habitants a l'any 2010; Vilanova ila
Geltrú(capital de la comarca), de 34km2 i 66.532 habitants; Sant Pere de
Ribes, de 40,8km2 i 28.399 habitants i Sitges, de 43,80Km2 i 28.130
habitants. Els dos municipis de muntanya són Canyelles, de 14,20km2 i
4.196 habitants i Olivella, de 38,8Km2 i 3.405 habitants
El Garraf és una comarca petita en dimensió i en
nombre de municipis (sis), el seu territori posseeix un alt valor
paisatgístic i mediambiental, tant el terrestre com el marí. Té una alta
qualitat de vida pel valor de les seves platges, el seu paisatge
natural i urbà i per la seva estructura comercial, d'oci i gastronòmica.
Es troba geo-estratègicament en una situació de gran oportunitat, amb
bones infraestructures i contigua a dues àrees de forta i dinàmica
activitat econòmica com són l'Alt Penedès i Barcelona. Té una estructura
d'activitat econòmica diversificada.
La Comarca del Garraf limita geogràficament al nord i
en gran part de l'oest amb el Massís del Garraf i al sud amb el Mar
Mediterrani. El 75% de la població es concentra a la plana del Garraf,
que defineix les seves vores en el canvi de pendent del territori el
qual adquireix un percentatge superior al 20%, límit permès legalment
per a classificar àrees urbanitzables. El Garraf delimita
administrativament a l'est amb la comarca del Baix Llobregat, al nord
amb l'Alt Penedès i a l'oest amb el Baix Penedès.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)